dimecres, 19 d’agost de 2009

Francesc Macià i Llussà (1859-1933)











L’home, el líder, el polític

Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d'octubre de 1859 i va morir a Barcelona el 25 de desembre de 1933, essent President de la Generalitat de Catalunya.

El 2008 es va escaure el 75è anniversari de la seva mort. El 2009 s'escau el 150 anniversari del seu naixement. Per això commemorem la seva personalitat.


Originàriament, el material d'aquest bloc va ser el Guió per a una exposició de fotografies.

El text del guió és de Josep Maria Solé i Sabaté

Les imatges pertanyen en la seva major part al llibre Francesc Macià, una vida en imatges (Generalitat de Catalunya, departament de la Presidència, 1984)

També hi ha imatges inèdites, que ens han estat facilitats pels Casals Catalans de l'Argentina i de Xile.

La realització dels materials de l'exposició (per als Casals Catalans) i d'aquest Bloc han anat a càrrec de Margarida Aritzeta.

Fill de la terra


Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859, fill de Joan Macià i Artigas i de Maria Llussà i Segarra.

En un temps benestants, arribaren a tenir negoci propi, encara que els seus inicis foren molt modestos. De família nombrosa, formada per sis nois i una noia, Macià fou el tercer fill i per tant, seguint la tradició catalana, no fou l’hereu.

L’aptitud pels estudis, el seu tremp personal, les precàries condicions familiars per la mort prematura del seu pare (als 47 anys) i el prestigi que aleshores tenia l’estament militar, dugueren el jove Macià a la carrera militar.

La indústria catalana es trobava en un moment de prosperitat i el comerç amb les colonies espanyoles era important. Vilanova era una ciutat industrialitzada on abundava el diner, gràcies, principalment, a l’exportació de teixits (velluts, fil i cotó) a l’illa de Cuba.
Des de la seva platja s’embarcaven els productes procedents de les vinyes del Penedès destinats al comerç. Vilanova bullia d’activitats, de societats i institucions culturals, totes elles encapçalades per la burgesia liberal.

Les colonies espanyoles eren un element vital de la vida vilanovina, de manera que també s’importaren de Cuba influencies i tradicions, com l’estil de les noves cases o el mateix carnaval, tan definitori de la capital del Garraf. Aquestes raons ajuden a explicar per què la gent s’identificava amb els militars espanyols, ja que l’Exèrcit, les seves tropes, defensaven l’imperi colonial que feia possible aquesta prosperitat.

Francesc Macià, de petit, en una fotografia d'estudi

La carrera militar




Francesc Macià entrà als 17 anys a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, on estudià fins el 1880.















Amb 21 anys, completà la formació a Madrid i a Barcelona, on obtingué el grau de tinent telegrafista en la secció de coloms missatgers.














Als vint-i-tres anys fou enviat a Càdis.






Al cap de dos anys, Macià retornava com a Cap de la Comandància d’Enginyers de Lleida.



Macià era un militar de carrera, amb tot el que això significava de valors, actituds i compromís amb l’Exèrcit d’Espanya.



Va tenir el rang de tinent-coronel de l'exèrcit espanyol.

150 anys del naixement de Francesc Macià i 75 anys de la seva mort

150 anys del naixement de Francesc Macià i 75 anys de la seva mort