Francesc Macià i Llussà. L'home, el líder, el polític.: President

President de la Generalitat

El 17 d´abril de 1931, el Govern provisional republicà va arbitrar amb les autoritats catalanes una fórmula de govern que recuperava i adoptava el nom de la Institució per la qual el Principat s´havia governat des de 1359, any en què Berenguer de Cruïlles la presidí, fins el 1714, que va ser abolida després de l’11 de Setembre. Es restaurava la Generalitat de Catalunya.

Francesc Macià es va convertir en el primer president de la història de la Generalitat elegit a través d’unes eleccions democràtiques.

Fotografies

Vessant públic: Macià amb Niceto Alcalà Zamora, 26 d’abril de 1931, Montjuïc

Aclamat a Blanes

Vida privada: Amb la família a la Casa dels Canonges, al Palau de la Generalitat

El paper institucional: el referèndum de l'Estatut

Aleshores caldria debatre l´Estatut que el poble de Catalunya s´havia atorgat a partir del projecte elaborat a Núria.

Francesc Macià rep Pompeu Fabra, que li lliura les targetes recollides per “Palestra” a favor de l’Estatut.

La votació popular d´un cens de 792.574 persones, recollí 593.691 vots favorables i 3.171 de contraris.

L´abstenció fou d’un 38 per cent. Aleshores les dones no tenien dret de vot, però a Barcelona es recolliren 146.444 signatures femenines a favor de l´estatut i 235.467 a la resta de les comarques del país.

Francesc Macià, acompanyat de destacats polítics catalans, dugué com a President de la Generalitat de Catalunya el projecte d´Estatut a les Corts amb mà estesa i declarada magnificència.

El paper institucional: l'Estatut

Manifestació a favor de l’Estatut a la plaça de Sant Jaume el 24 d’abril de 1932.

El 9 de setembre de 1932, l’Estatut d'Autonomia fou aprovat.

Hi votaren a favor socialistes, radicals, radical-socialistes, federals, components de la minoria basco-navarres, els galleguistes i la minoria catalana.

El lliurament definitiu de l’estatut es va fer de forma volgudament simbòlica el 15 de setembre a Sant Sebastià. Posteriorment el President del govern espanyol el vingué a oferir a Catalunya.

Una idea havia estat cabdal en la consciència social de l’época, Catalunya havia obtingut l’autogovern sense vessar una gota de sang.

De la mà de l’Avi, Catalunya s’encaminava vers uns camíns de modernitat, justícia i igualtat.