Amb la convocatòria d’eleccions municipals per al 12 d’abril es va reprendre la vida democràtica a Catalunya.
Al llarg del matí del dia 14 començaren a confirmar-se les notícies del triomf d’ERC a tot Catalunya i de les esquerres a l’Estat Espanyol. Aquest fet dugué a la inesperada proclama de Lluís Companys de la República.
Poc després en Macià es dirigí també a l´Ajuntament cap allà a les dues i entre un munt de gent que vol felicitar-lo i crits de visques, cap a un quart de tres va proclamar la República Catalana, després va travessar la Plaça i enmig de l´entusiame de la gent al Palau de la Generalitat, després d´un tempteig dialogat breu amb el president de la Diputació provincial, Joan Maluquer i Viladot, va sortir al balcó i va ratificar la proclamació de la República Catalana, com a Estat integrant d´una Federació de Repúbliques Ibèriques.
L´extensió de la notícia desbordava alegria als carrers. A la primavera i a l´esclat de la natura s´hi afegia un element nou que no va parar de dir-se aquells dies, i tot sense costar una gota de sang! A la capital de l´Estat, hores després, s´instaurava un govern provisional de la República, que obligava a revisar la proclamació catalana.
Al llarg del matí del dia 14 començaren a confirmar-se les notícies del triomf d’ERC a tot Catalunya i de les esquerres a l’Estat Espanyol. Aquest fet dugué a la inesperada proclama de Lluís Companys de la República.
Poc després en Macià es dirigí també a l´Ajuntament cap allà a les dues i entre un munt de gent que vol felicitar-lo i crits de visques, cap a un quart de tres va proclamar la República Catalana, després va travessar la Plaça i enmig de l´entusiame de la gent al Palau de la Generalitat, després d´un tempteig dialogat breu amb el president de la Diputació provincial, Joan Maluquer i Viladot, va sortir al balcó i va ratificar la proclamació de la República Catalana, com a Estat integrant d´una Federació de Repúbliques Ibèriques.
L´extensió de la notícia desbordava alegria als carrers. A la primavera i a l´esclat de la natura s´hi afegia un element nou que no va parar de dir-se aquells dies, i tot sense costar una gota de sang! A la capital de l´Estat, hores després, s´instaurava un govern provisional de la República, que obligava a revisar la proclamació catalana.
