Exili a Bèlgica i viatges

Després de l’expulsió de França pel judici dels fets de Prats de Molló, l’agost de 1927, Macià i els seus més directes col·laboradors reben l’hospitalitat, roba i aliments de Brusel·les. Aquesta càlida acollida deu molt a Jaume Mir, un català afincat a Brusel·les, heroï condecorat pel govern belga per la seva valerosa actuació a la guerra del 1914-1918.

A Bèlgica, Francesc Macià hi romangué fins mitjans de novembre. Hi va fer un breu període de reflexió política i de descans de salud, ja que l’havia afectat la humitat durant l’empresonament a la Santé.

Aleshores Macià tenia 68 anys llargs.

És a Bèlgica on pren la decissió de fer el viatge a Amèrica per enfortir els lligams amb els “ únics que heu ajudat positivament i moralment el nostre alçament no reeixit”. Al cap de poc més d’ un any per terres americanes el país que l’acull de nou és Bèlgica Novembre 1928), ja que no obtingué permís de residènvia ni a Suissa, ni a França.

Començà aleshores un període intens de viatges de Francesc Macià per tot arreu d’Amèrica, juntament amb el poeta Ventura Gassol, que li feia de secretari. Anaren a Xile, Argentina, Uruguai, Nova York i en acabar retornaren a Brusel.les. La seva imatge s’anava engrandint cada cop més en l’imaginari col·lectiu del poble de Catalunya.

Aquests viatges sempre es feren amb el suport dels centres i casals catalans, que no solament hi aportaren tota la infraestructura necessària sinó que foren heralds de la bona nova catalana arreu on anés Francesc Macià.

Francesc Macià a l'Argentina

Francesc Macià, Ventura Gassol i uns acompanyants, a Montevideo

Macia arribà a l'Uruguai, els primers dies del 1928. Entrà clandestinament a l'Argentina i, després d'un procés judicial, hi residí set mesos; allà recorregué els centres catalans de Buenos Aires, Rosario, Córdoba, La Plata i Mendoza.

Les dificultats d’admissió magnificaren la seva presència pública i serviren de campanya de propaganda inesperada. L’arribada a tot arreu anà seguida de gran expectació.

Es discutí sobre la situació de Catalunya, s’exaltaren els esperits i els termes identitaris, es denuncià l’intent de repressió espanyol més enllà de les seves fronteres, l’organització d’actes patriòtics serviren d’agitació dels cors i de difusió de la causa catalana.

Francesc Macià a Xile

Francesc Macià, després de l'Argentina, anà a Xile.
Va estar amb els catalans de Valparaíso. I des de Xile s'embarcà cap a Cuba.

Francesc Macià a Cuba, la Constitució de l'Havana

Macià, després d’una breu estada farcida de reunions i contactes a Xile, arribà a Cuba l’agost de 1928.

L’entusiasme s’estengué per tots els centres catalans de l’illa, allà tingué temps de presidir l’Assemblea Constituent del Separatisme Català que aprovà la constitució d'una futura República Catalana (setembre-octubre del 1928).

La definició política d’aquesta Catalunya es reflectí en els 212 articles d’una “Constitució Provisional de la República Catalana”, conjunt legislatiu voluntarista aprovat el 2 d’octubre de 1928 a l’Havana per l’Assamblea del Partit revolucionari Separatista Català, format pels catalans residents a Cuba des de feia anys.

Retorn a Catalunya

El 25 de setembre de 1930 Francesc Macià retornà a Catalunya sense autorització. Eren els temps de la “Dicta-blanda” del General Berenguer.

Macià no fou detingut, però l‘expulsaren altre cop cap a França, cosa que fou vista com una manifestació de feblesa governamental que encoratjà el poble de Catalunya.

Continuà els contactes amb la més diversa oposició politica i militar, la idea del retorn a Catalunya s’enfortí davant l’evident crisi de la Dictadura, tot seguint els contactes amb els republicans nacionals que gestaven la formació d’un partit republicà català.

La ciutadania es preparava per a les eleccions.

Macià retornà definitivament a Catalunya el 22 de febrer de 1931, ara ja amb tots els permisos.