dimecres, 19 d’agost de 2009

El "cas Macià". L'home pur

En les eleccions de 1906, Francesc Macià es presentà com a canditat de Solidaritat Catalana per les Borges Blanques, poble natal dels seus pares, i també per Barcelona, ja que va resultar ser l’home de consens en un moment de màxima crispació política. Era l’únic candidat que es presentava per dues actes.

L’Exèrcit ho considerà una indignitat. Li demanaren que reconsiderés la seva decisió o se li aplicaria un tribunal d’Honor per expulsar-lo. Deien que ser militar era incompatible amb ocupar o exercir càrrecs polítics, malgrat que a les dues cambres hi havia Diputats i Senadors militars.

El Tinent Coronel Macià Macià no s’hi repensà i es negà a presentar-se pel Partit Conservador liderat per Antonio Maura, del qual el seu sogre Agapito Lamarca era el delegat a Lleida.
Llavors fou traslladat a Santoña, Santander, l’1 d’abril de 1906, com a director d’obres del Castell-penal del Dueso. Es pot considerar el seu primer “exili”.
Vista del penal del Dueso
La premsa es va fer ressó àmpliament de l’afer Macià, que no va poder participar en la campanya electoral. Els catalans començaren a sentir curiositat per aquell home audaç, pur i noble, en qui molts ja es començaven a sentir identificats.

150 anys del naixement de Francesc Macià i 75 anys de la seva mort

150 anys del naixement de Francesc Macià i 75 anys de la seva mort