dimecres, 19 d’agost de 2009

Exili a Bèlgica i viatges

Després de l’expulsió de França pel judici dels fets de Prats de Molló, l’agost de 1927, Macià i els seus més directes col·laboradors reben l’hospitalitat, roba i aliments de Brusel·les. Aquesta càlida acollida deu molt a Jaume Mir, un català afincat a Brusel·les, heroï condecorat pel govern belga per la seva valerosa actuació a la guerra del 1914-1918.


A Bèlgica, Francesc Macià hi romangué fins mitjans de novembre. Hi va fer un breu període de reflexió política i de descans de salud, ja que l’havia afectat la humitat durant l’empresonament a la Santé.


Aleshores Macià tenia 68 anys llargs.

És a Bèlgica on pren la decissió de fer el viatge a Amèrica per enfortir els lligams amb els “ únics que heu ajudat positivament i moralment el nostre alçament no reeixit”. Al cap de poc més d’ un any per terres americanes el país que l’acull de nou és Bèlgica Novembre 1928), ja que no obtingué permís de residènvia ni a Suissa, ni a França.


Començà aleshores un període intens de viatges de Francesc Macià per tot arreu d’Amèrica, juntament amb el poeta Ventura Gassol, que li feia de secretari. Anaren a Xile, Argentina, Uruguai, Nova York i en acabar retornaren a Brusel.les. La seva imatge s’anava engrandint cada cop més en l’imaginari col·lectiu del poble de Catalunya.


Aquests viatges sempre es feren amb el suport dels centres i casals catalans, que no solament hi aportaren tota la infraestructura necessària sinó que foren heralds de la bona nova catalana arreu on anés Francesc Macià.

150 anys del naixement de Francesc Macià i 75 anys de la seva mort

150 anys del naixement de Francesc Macià i 75 anys de la seva mort