La Llei de Jurisdiccions fou aprovada pel Congrés i el Senat amb els vots en contra dels regionalistes i dels republicans. La sobirania del poder civil amb aquesta llei desapareixia.
Davant d’aquesta ofensiva, les forces polítiques catalanes, a excepció dels lerrouxistes, s’aplegaren en un moviment anomenat Solidaritat Catalana. Hi participaren regionalistes, federals, republicans, nacionalistes i carlins.
El programa de Solidaritat Catalana, redactat per Enric Prat de la Riba, es presentà el 14 d’abril de 1906. Demanava la derogació de la Llei de Jurisdiccions, així com la descentralització de l’Estat en favor de les “regions”. El mobilitzador més destacat fou en Francesc Cambó.
L’amalgama de sensibilitats polítiques dels diferents partits que formaren Solidaritat Catalana els portaren a confeccionar un programa de mínims que tots poguessin subscriure. Deixava de banda els problemes socials que Catalunya tenia plantejats i que donaren lloc el 1909 a la Setmana Tràgica.
L’agost de 1907, paral.lelament a la presentació de Solidaritat Catalana al Parlament, a Barcelona neixia Solidaritat Obrera.
Aquest antagonisme entre els uns i els altres fou explotat premeditadament pels partits d’obediència espanyola, majoritàriament els lerrouxistes, que pretenien enfrontrar els treballadors pel seu lloc d’origen per així allunyar-los de la catalanitat.
Francesc Macià reunia en la seva persona dos elements: una forta catalanitat i una profunda sensibilitat social. Els dos pols que fins al moment s’havien entès com a antagònics pels partits representats al Parlament, foren l’eix vertebrador de la vida política d’en Macià.
L’actuació de Francesc Macià sacsejà tot el país.
Davant d’aquesta ofensiva, les forces polítiques catalanes, a excepció dels lerrouxistes, s’aplegaren en un moviment anomenat Solidaritat Catalana. Hi participaren regionalistes, federals, republicans, nacionalistes i carlins.
El programa de Solidaritat Catalana, redactat per Enric Prat de la Riba, es presentà el 14 d’abril de 1906. Demanava la derogació de la Llei de Jurisdiccions, així com la descentralització de l’Estat en favor de les “regions”. El mobilitzador més destacat fou en Francesc Cambó.
L’amalgama de sensibilitats polítiques dels diferents partits que formaren Solidaritat Catalana els portaren a confeccionar un programa de mínims que tots poguessin subscriure. Deixava de banda els problemes socials que Catalunya tenia plantejats i que donaren lloc el 1909 a la Setmana Tràgica.
L’agost de 1907, paral.lelament a la presentació de Solidaritat Catalana al Parlament, a Barcelona neixia Solidaritat Obrera.
Aquest antagonisme entre els uns i els altres fou explotat premeditadament pels partits d’obediència espanyola, majoritàriament els lerrouxistes, que pretenien enfrontrar els treballadors pel seu lloc d’origen per així allunyar-los de la catalanitat.
Francesc Macià reunia en la seva persona dos elements: una forta catalanitat i una profunda sensibilitat social. Els dos pols que fins al moment s’havien entès com a antagònics pels partits representats al Parlament, foren l’eix vertebrador de la vida política d’en Macià.
L’actuació de Francesc Macià sacsejà tot el país.
Retrat de Macià per Ramon Casas
