El 25 de setembre de 1930 Francesc Macià retornà a Catalunya sense autorització. Eren els temps de la “Dicta-blanda” del General Berenguer.
Macià no fou detingut, però l‘expulsaren altre cop cap a França, cosa que fou vista com una manifestació de feblesa governamental que encoratjà el poble de Catalunya.
Continuà els contactes amb la més diversa oposició politica i militar, la idea del retorn a Catalunya s’enfortí davant l’evident crisi de la Dictadura, tot seguint els contactes amb els republicans nacionals que gestaven la formació d’un partit republicà català.
La ciutadania es preparava per a les eleccions.
Macià retornà definitivament a Catalunya el 22 de febrer de 1931, ara ja amb tots els permisos.
