Els anys 1920-21 van ser els anys del Sindicat Lliure, dels atemptats personals, de ”la llei de fugues”, dels assassinats i de guerra social. Entre les víctimes hi hagué personatges destacats de l’escena política com l’advocat i catalanista republicà Francesc Layret o Eduardo Dato, darrer president del Consell de Ministres Espanyol.
La situació política espanyola també es va veure greument afectada pel desastre militar al Marroc. Malgrat tot, la Lliga Regionalista va entrar a formar part dels govern espanyol i Francesc Cambó, que havia estat l’ànima de Solidaritat Catalana, ocupava la cartera de ministre de finances.
Francesc Macià va criticar durament els regionalistes tractant-los de deslleials. Afirmava que per arribar al poder havien bandejat els seus idearis nacionals. Macià, l’home honest, pur i noble tenia aleshores 63 anys. Se’l començava a anomenar l’Avi.
Carta de Macià donant-se de baixa de la Lliga Regionalista
Macià a Bàndol (Provença) amb els seus néts, el 1924.
