Francesc Macià i Llussà va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 d’octubre de 1859, fill de Joan Macià i Artigas i de Maria Llussà i Segarra.
En un temps benestants, arribaren a tenir negoci propi, encara que els seus inicis foren molt modestos. De família nombrosa, formada per sis nois i una noia, Macià fou el tercer fill i per tant, seguint la tradició catalana, no fou l’hereu.
L’aptitud pels estudis, el seu tremp personal, les precàries condicions familiars per la mort prematura del seu pare (als 47 anys) i el prestigi que aleshores tenia l’estament militar, dugueren el jove Macià a la carrera militar.
La indústria catalana es trobava en un moment de prosperitat i el comerç amb les colonies espanyoles era important. Vilanova era una ciutat industrialitzada on abundava el diner, gràcies, principalment, a l’exportació de teixits (velluts, fil i cotó) a l’illa de Cuba.
Des de la seva platja s’embarcaven els productes procedents de les vinyes del Penedès destinats al comerç. Vilanova bullia d’activitats, de societats i institucions culturals, totes elles encapçalades per la burgesia liberal.
Les colonies espanyoles eren un element vital de la vida vilanovina, de manera que també s’importaren de Cuba influencies i tradicions, com l’estil de les noves cases o el mateix carnaval, tan definitori de la capital del Garraf. Aquestes raons ajuden a explicar per què la gent s’identificava amb els militars espanyols, ja que l’Exèrcit, les seves tropes, defensaven l’imperi colonial que feia possible aquesta prosperitat.
Francesc Macià, de petit, en una fotografia d'estudi
